Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ramon Balcells Comas
Vela
Regatista.
Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de vela en classe soling, acompanyat de Joan Llort i Corbella i del seu pare, Ramon Balcells i Rodón
Marc Arús Figa
Vela
Regatista.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya en classe 420 en tres ocasions 1991, 1998, 1999 acompanyat de Lluís Corbella Posteriorment competí amb embarcacions de classe first class 8 Obtingué el segon lloc en el Grand Prix de Monotips del Reial Club Nàutic de Barcelona 2008 amb l’embarcació Gin Tonic Ha estat entrenador de vela del Club Nàutic El Balís CNEB
Enric Blanco Alberich

Enric Blanco Alberich, la seva dona i la seva filla al veler Evalú, amb què van creuar l’Atlàntic (1930)
Arxiu E. Blanco
Vela
Regatista.
Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú
Francesc Antich Rojas
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic Arenys de Mar CNAM, començà navegant en classe 420 Al juliol del 1967 guanyà, amb Joan Vidal, el Gran Premi del Club Nàutic Cala Salions amb l’embarcació Embat Posteriorment competí en classe flying-dutchman amb l’embarcació Corso Aconseguí posicions meritòries en regates com la Copa Primavera, el Trofeu Nadal o el Campionat d’Espanya Fou segon en el Trofeu Nadal i tercer en la Copa Primavera del 1970 El 1974 guanyà la primera regata del Trofeu Martini Ross en classe 470, acompanyat d’Enric Grífols Seguí vinculat amb el CNAM després de deixar la competició
Josep Fèlix Anglada Zariquey
Vela
Regatista.
Inicià la pràctica de la vela en classe snipe en el Reial Club Marítim de Barcelona participant en alguns torneigs al final de la dècada dels seixanta A l’inici dels anys setanta competí amb el Club Vela Blanes, amb el qual participà en campionats d’Espanya i en campionats internacionals Al febrer del 1974 aconseguí el quart lloc al Campionat Mundial de Sydney en categoria soling, acompanyat de Joan Costas i Humbert Costas Al maig del mateix any aconseguí la victòria en la Copper Snipe Cup disputada a Ostende juntament amb Xavier Fondevila Participà en els Jocs Olímpics de Mont-…
Singapur

Singapur
© Xevi Varela
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Àsia del SE, format per l’illa homònima i alguns illots, situat a l’extrem de la península de Malaca, de la qual el separa l’estret de Johore; la capital és Singapur.
La geografia L’illa és constituïda essencialment per una plana altitud màxima 175 m al Bukit Timah amb les costes cobertes de manglars Clima equatorial càlid i humit, amb temperatures altes i constants i pluges abundants Originalment terra de selva i d’aiguamolls, aquest paisatge es redueix actualment al 4,5% de la superfície L’agricultura intensiva cocoters, tabac, ananàs, hortalisses, fruits bananes i llimones, i la cria de bestiar porcí i d’aviram és destinada a abastar la ciutat, així com també la pesca L’illa és unida al continent per una autopista, el ferrocarril, un oleoducte, una…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…