Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en l’especialitat dragon, amb Josep i Santiago Pi Buxeda

Conegut com Crustáceo , estigué vinculat al Reial Yacht Club i posteriorment al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou patró d’embarcacions emblemàtiques com l’ Atlant I , l’ Atlant II i l’ Orión , i mestre de tres generacions de regatistes Entre els seus alumnes hi ha l’olímpic Santiago Amat

S’inicià al Club Nàutic del Masnou com a tripulant de vaurien, però destacà en 470 En aquesta classe, fou campió d’Espanya 1973, 1974, 1976, assolí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1975 i es proclamà subcampió olímpic als Jocs de Mont-real 1976, juntament amb Antonio Gorostegui També participà en tres Campionats del Món i tres d’Europa

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004

Vinculat al Club Nàutic Garraf, es proclamà campió d’Espanya de la classe laser standard 2002, 2004, 2006 Passà a la classe finn on fou subcampió d’Espanya 2012

Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà la regata Mare Nostrum navegant en solitari 1998, 2005 i també navegant a dos 1999 Participà en dues Transat 650 2003, 2006 i en altres proves estatals i internacionals, com la segona edició de la Barcelona World Race amb el We are water 2010-11 Rebé el gallardet d’or i argent de l’Associació de Navegants Solitaris 2006

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment amb Frederic Virgili Ambdós disputaren la classe FI-6 m en els Jocs Olímpics de París 1924, i foren els primers campions d’Espanya de la classe Star 1941 Assolí altres títols estatals, fou campió d’Europa i guanyà el preolímpic 1936, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola impedí que participés en els Jocs de Berlín