Resultats de la cerca

Fundat l’any 1962, practica la vela lleugera, en especial les classes de patí de vela, vaurien i optimist Des dels inicis organitza el Trofeu Furest de patí de vela El 1973 també organitzà el Campionat d’Espanya de patí de vela i el 2011, la Copa d’Europa d’aquesta disciplina Rebé en nombroses ocasions la Vela d’Or, màxima distinció de la Federació Catalana de Vela Té escola de vela i organitza cursos per difondre’n la pràctica També organitza campionats de pesca, bateigs de mar i torneigs d’altres esports com futbol sala i tennis de platja

Formada a l’escola de vela del Club Nàutic Arenys de Mar, fou pionera del surf de vela, llavors practicat per poques dones Es proclamà campiona d’Espanya 1987 i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la classe Lecher A-390, i d’Atlanta 1996, en la classe Mistral

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer Participà en els Jocs de Mèxic 1968 i Munic 1972 i es proclamà campió d’Europa 1973 amb el Presumido

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, començà a navegar a vela l’any 1965 i s’especialitzà en creuer Guanyà la Copa del Generalísimo 1973, el Campionat d’Espanya classe IV 1974, amb el Viking i el Campionat de Catalunya de classe A 1989, amb el Viking II Es retirà de la competició l’any 1994 Fou vocal de la junta directiva del CN Arenys de Mar durant vuit anys, vicepresident executiu durant quatre anys i president entre el 1988 i el 1995 L’any 1976 fou un dels cinc fundadors de l’Associació Nacional de Creuers, posteriorment Reial Associació Nacional de Creuers

Vinculat al Club Nàutic de Mataró i al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou campió d’Espanya en la classe flying-dutchman 1971, 1972 fent parella amb Felipe de Montagut, a bord del Jabato IV També fou secretari de la classe 420

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe 420 Fou campió d’Espanya 1978, 1979, 1980 i d’Europa 1979, i assolí la medalla de bronze en el Campionat del Món 1979 També s’ha dedicat al disseny de veles

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, guanyà el Campionat d’Espanya de vela en classe V 1971 a bord del Simbad , èxit que repetí amb la mateixa embarcació al Campionat de Catalunya 1975 Aconseguí també el Trofeu Clubs Nàutics de classe I a V 1973 a bord del Víking