Resultats de la cerca

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, guanyà el Campionat d’Espanya de vela en classe V 1971 a bord del Simbad , èxit que repetí amb la mateixa embarcació al Campionat de Catalunya 1975 Aconseguí també el Trofeu Clubs Nàutics de classe I a V 1973 a bord del Víking

Vinculat al Reial Club Nàutic Barcelona, començà a navegar el 1940 i els anys de la postguerra destacà en la tasca de recuperar i promoure la classe 6 m fórmula internacional Aconseguí el reconeixement oficial de l’especialitat per la Federació Espanyola de Clubs Nàutics i fou secretari de la classe Entre altres èxits esportius, assolí el Campionat d’Espanya Trofeu Hispania F6 III 1957 amb l’ Acacia III

Fou un dels fundadors del Club de Vela de Blanes, però mantingué estrets lligams amb altres clubs i tingué un paper important en la difusió de les classes Snipe i 470 També fou l’introductor de la classe Moth Europe En el camp de la navegació de creuer, fou membre del Comité Interclubs i vicepresident de la Reial Associació Nacional de Creuers Participà en la creació de la Regata Príncep d’Astúries

Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920

El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica…

Competí pels clubs Vela Barcelona, Els Baus i El Balís Fou campió de Catalunya en les classes optimist 1973 i europa 1974, 1975 amb el Club Nàutic d’Arenys de Mar Destacà en finn, classe en què assolí vuit Campionats d’Espanya, tres d’Europa 1994, 1995, 1996, un Mundial 1993 i la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També conquerí quatre medalles de plata en Campionats d’Europa Repetí títol continental en star 1999, classe en què guanyà dos Campionats d’Espanya, i també es proclamà campió estatal en laser tres vegades Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i…

Fundada el 1965, el seu precedent fou una federació regional llevantina o balear constituïda l’any 1946, a l’empara de la Federación Espanyola de Clubs Náuticos FECN, i creada l’any 1945 L’any 1965 la FECN es dividí en dues federacions la de vela i la de motonàutica, la primera de les quals establí la seu a Barcelona, ja que la territorial catalana era la més dinàmica en l’àmbit estatal Els presidents han estat Ricard Roig Riera 1965-69, Miquel Company 1969-1971, Joan Maria Roig 1971-1993, Joan Anton Camuñas 1993-2000, Segimon Obradors 2000-2009 i Gerard Esteva 2009 Està dedicada…

Els regatistes amb discapacitat física, visual o ceguesa competeixen en la classe sónar o skud, en embarcacions de 7 m amb tripulacions mixtes formades per dos o tres esportistes, i en la classe 24mR, que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines Hi ha lleugeres modificacions pel que fa a l’equipament, així com pel que fa al sistema de puntuació, segons el nivell de discapacitat, la qual cosa permet que esportistes amb diferents tipus de discapacitats competeixin junts Fou esport d’exhibició als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i des dels Jocs de Sydney 2000 forma part…