Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, disputà la prova de iots de 6 m dels Jocs Olímpics de París 1924 amb l’ Almogàver , tripulat juntament amb Santiago Amat i Pere Pi

Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920

Creada a Arenys de Mar el 1968, > posteriorment passà a celebrar-se en aigües de Palamós S’inicià com a regata per a la classe flying dutchman i de seguida incorporà les classes finn i 470 Des del 1986 aplega totes les classes olímpiques —des del surf de vela fins als iots de 6 m d’eslora— i és puntuable pel circuit Eurolymp Organitzada pel Club de Vela de Palamós, té lloc al mes de desembre, per la qual cosa és la primera prova del calendari oficial que aplica les noves resolucions adoptades per la Federació Internacional de Vela ISAF en cada reunió anual Hi han participat…

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…