Resultats de la cerca

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya…

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya de snipe 1953 amb Joan Antoni Ragué de tripulant El 1959 fou subcampió estatal de flying-dutchman, especialitat de la qual fou secretari general Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 amb el Possilipo III , de l’especialitat 550 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77

Fou un dels fundadors del Club de Vela de Blanes, però mantingué estrets lligams amb altres clubs i tingué un paper important en la difusió de les classes Snipe i 470 També fou l’introductor de la classe Moth Europe En el camp de la navegació de creuer, fou membre del Comité Interclubs i vicepresident de la Reial Associació Nacional de Creuers Participà en la creació de la Regata Príncep d’Astúries

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970 També guanyà regates internacionals com la Copa De Gaulle Aconseguí els seus millors èxits en les classes snipe i vaurien Com a dirigent, fou vicepresident del RCMB, secretari de la Federació Espanyola de Vela i president de l’Associació Nacional de Propietaris de Vauriens, que fundà l’any 1962 També fundà i presidí el Collegi de Jutges i Jurats de Regata de Catalunya Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, començà a navegar a vela l’any 1965 i s’especialitzà en creuer Guanyà la Copa del Generalísimo 1973, el Campionat d’Espanya classe IV 1974, amb el Viking i el Campionat de Catalunya de classe A 1989, amb el Viking II Es retirà de la competició l’any 1994 Fou vocal de la junta directiva del CN Arenys de Mar durant vuit anys, vicepresident executiu durant quatre anys i president entre el 1988 i el 1995 L’any 1976 fou un dels cinc fundadors de l’Associació Nacional de Creuers, posteriorment Reial Associació Nacional de Creuers

El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica…

Es formà com a navegant a Sant Feliu de Guíxols i feu gran part de la seva carrera esportiva a Catalunya Dissenyà i construí un veler, el Gudrum IV, amb el qual creuà l’Atlàntic en solitari en la regata La Route du Rhum 1978 Dirigí el projecte Licor 43, embarcació que patronejà durant la volta al món Whitbreath entre l’agost del 1981 i l’abril del 1982 Membre de número i vicepresident segon de la Reial Acadèmia d’Enginyeria, presidí l’Autoritat Portuària de Barcelona 2004-06 L'any 2016 fou nomenat president de la Fundació Carulla i de l'Asociació Nacional d’Empresas Estibadores i…

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…