Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
blasonar
Heràldica
Disposar, descriure els escuts d’una família, ciutat, etc, segons les regles i terminologies pròpies de l’art heràldica o blasó.
Hi ha dues maneres diferents de blasonar L’una, dita a l' alemanya , pròpia dels alemanys i els castellans, consistent a esmentar primer les peces i les figures i acabar pel camper i l’altra, dita a la francesa , pròpia dels francesos, els anglesos, els italians i els catalans, que comença pel camper i continua per les peces i les figures, llur nombre, llur situació i llurs esmalts
creu de l’Esperit Sant
Creu de l’Esperit Sant
© Fototeca.cat
xebró
xebró
Heràldica
Peça fonamental formada per la unió, al punt d’honor, de les meitats inferiors d’una banda i una barra.
El punt d’unió és anomenat cim i els dos extrems cames Quan el xebró és representat sol a l’escut, l’amplària de cadascuna de les seves cames té dues parts de les set de l’amplària de l’escut, i quan es representa en nombre es van reduint
contra-
Heràldica
Prefix que indica contrarietat, oposició, respecte a les posicions, als esmalts, etc, de les peces o figures (contraposició).
apuntat | apuntada
Xebrons apuntats
Heràldica
Dit de les peces i figures que es toquen per la punta, com les espases, els xebrons, etc.
travat | travada
Heràldica
Dit de l’animal, generalment un ocell, amb les potes, o també les ales, lligades a un travesser.
fullat | fullada
Heràldica
Dit de l’arbre, la planta o la flor amb les fulles d’un esmalt diferent del del tronc.
Si les fulles són poques, cal indicar-ne el nombre
virollat | virollada
Heràldica
Dit de les tanques i anelles dels corns i les trompes de caça quan són d’un esmalt diferent.
ratpenat
rat-penat coronant l’escut de València en un detall del monument a Jaume I (València)
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura utilitzada modernament com a cimera damunt les corones dels escuts de les ciutats de València, Barcelona i Palma.
És una interpretació errònia del drac alat