Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
sobrealçat | sobrealçada
Xebró sobrealçat
Heràldica
Dit de la peça de longitud, generalment el xebró i la faixa, amb un fragment central desplaçat cap amunt.
vol
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vol, un mig vol contornat, un mig vol abaixat
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
Quan el vol es presenta revessat, hom l’anomena vol abaixat Una sola ala és anomenada un mig vol , i la seva posició ordinària és amb l’extrem superior a la dreta i la punta dirigida vers el cap de l’escut en el cas contrari, hom parla d' un mig vol contornat Quan les dues ales del vol són d’esmalts diferents un vol d’atzur i d’argent , hom blasona primer la que és a la destra del camper
sol
Heràldica
Figura d’or o d’argent representada per una cara humana voltada de dotze o setze raigs, un de recte i un d’ondat alternativament.
Hom parla d' ombra de sol quan el sol no és d’or o d’argent
sinistrat | sinistrada
Pal sinistrat
sinistrat | sinistrada
Heràldica
Dit de la càrrega acompanyada d’una altra o d’altres a la seva sinistra.
sinistrat | sinistrada
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre i situada a un terç de la seva amplària.
vair
S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base de l’altra,…