Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sautor
sautor
Heràldica
Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.
Hom diu que estan en sautor o posats 2, 1, 2, els objectes collocats en la direcció pròpia del sautor, i passats en sautor els dos objectes allargats, l’un en banda i l’altre en barra, collocats l’un damunt l’altre
creu
Heràldica
Peça fonamental que resulta de la unió del pal i la faixa.
Per distingir-la de les altres formes de creu hom l’anomena creu plena quan els seus quatre extrems toquen les vores de l’escut, i creu abscissa si no les toquen Hom diu que estan en creu o posats 1, 3, 1, els objectes collocats en la direcció pròpia de la creu, i passats en creu els dos objectes allargats, l’un en pal i l’altre en faixa, collocats l’un damunt l’altre Principals tipus de creus heràldiques cèltica constantiniana d’avellanes de Calatrava de Caravaca de cinc braços de Comenge “ametlles pelades” de Danebrog de dotze puntes de la Resurrecció del Calvari de les catacumbes de l’…
isoscelat | isoscelada
Esquerra: isoscelat; dreta: isoscelat en pal
Heràldica
Dit de l’escut format per rengles o ordres —generalment quatre o sis— de triangles isòsceles capiculats i d’esmalts alternats.
Hom parla de l' isoscelat en pal quan els triangles isòsceles d’un mateix esmalt resten collocats un sota l’altre, en pal
orla
orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
en pal
Heràldica
Dit de les peces allargades o dels mobles col·locats en la direcció pròpia del pal.
en xebró
Heràldica
Dit de les figures o els mobles col·locats en la direcció angular pròpia del xebró.
en barra
Heràldica
En les representacions heràldiques, dit de les peces llargues o mobles col·locats en la direcció diagonal pròpia de la barra.
en banda
Heràldica
Dit de les peces llargues posades en la direcció diagonal pròpia de la banda i dels mobles col·locats en aquesta mateixa direcció.
acostat | acostada
Heràldica
Dit de la peça de longitud (faixa, banda, etc) quan té mobles o figures secundaris col·locats als seus dos costats i en la seva mateixa direcció.
cua d’ermini
cua d’ermini
Heràldica
Cadascuna de les clapes negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part superior per tres punts col·locats 1, 2.
Posada sola o en nombre determinat, hom la considera figura d’un escut