Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
blasonar
Heràldica
Disposar, descriure els escuts d’una família, ciutat, etc, segons les regles i terminologies pròpies de l’art heràldica o blasó.
Hi ha dues maneres diferents de blasonar L’una, dita a l' alemanya , pròpia dels alemanys i els castellans, consistent a esmentar primer les peces i les figures i acabar pel camper i l’altra, dita a la francesa , pròpia dels francesos, els anglesos, els italians i els catalans, que comença pel camper i continua per les peces i les figures, llur nombre, llur situació i llurs esmalts
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
mantell
mantell
Heràldica
Peça fonamental consistent en una perla que té la part superior plena sense deixar veure el camper.
ermini
ermini
Heràldica
Folre consistent en un camper d’argent sembrat de cues d’ermini
de sable, sens nombre determinat.
cartutx
Heràldica
Element ornamental arquitectònic consistent en un marc esculpit amb rissos i volutes, de forma generalment oval, que envolta un escut.
vol
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vol, un mig vol contornat, un mig vol abaixat
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
Quan el vol es presenta revessat, hom l’anomena vol abaixat Una sola ala és anomenada un mig vol , i la seva posició ordinària és amb l’extrem superior a la dreta i la punta dirigida vers el cap de l’escut en el cas contrari, hom parla d' un mig vol contornat Quan les dues ales del vol són d’esmalts diferents un vol d’atzur i d’argent , hom blasona primer la que és a la destra del camper
capellina
Heràldica
Ornament extern de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet del casc i és vist de perfil.
pavelló
Heràldica
Armament exterior de l’escut, generalment de color porpra, consistent en una mena de baldaquí que cobreix les armories dels reis i prínceps sobirans.
És compost del cim i les cortines cortina
escussó
escussó
Heràldica
Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.
Carregat sobre un escut quarterat, es redueix de dimensions i rep el nom d' escussó sobre el tot o, simplement, sobre el tot Hom anomena sobre el tot del tot l’escussó que carrega sobre un altre que ja sigui sobre el tot L' escussó de les armes és el posat com a cimera, que repeteix les armes de l’escut Els anglesos anomenen escussó de pretensió l’escut d’una pubilla collocat sobre l’abisme del del marit
mantellet
Heràldica
Ornament extern de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet i cau —obrint-se— per darrere el casc i l’escut.