Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
lluneta
lluneta creixent (esquerra) lluneta minvant (dreta)
Heràldica
Mitja lluna en les seves quatre posicions.
Lluneta creixent o simplement creixent quan les banyes són dirigides cap al flanc destre de l’escut, lluneta muntant esquerra lluneta bolcant dreta lluneta minvant o simplement minvant quan miren al flanc sinistre, lluneta muntant o simplement muntant quan són dirigides vers el cap, i lluneta bolcant o simplement bolcant quan ho són vers la punta
isoscelat | isoscelada
Esquerra: isoscelat; dreta: isoscelat en pal
Heràldica
Dit de l’escut format per rengles o ordres —generalment quatre o sis— de triangles isòsceles capiculats i d’esmalts alternats.
Hom parla de l' isoscelat en pal quan els triangles isòsceles d’un mateix esmalt resten collocats un sota l’altre, en pal
floronat | floronada
floronat (esquerra) i mont floronat (dreta)
Heràldica
Dit de la creu i del mont amb les extremitats o el cim, respectivament, acabats en forma de cap de flor de lis.
partit | partida
Escut partit (esquerra) i partit ondat (dreta)
Heràldica
Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç vertical que va de la meitat de la vora del cap a la meitat de la punta.
entat | entada
Esquerra: faixa entada; dreta: faixa entada de gules sobre argent
Heràldica
Dit de la peça dividida tot al llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de clavilles, i d’esmalts diferents.
quarterat | quarterada
D’esquerra a dreta, en creu, en sautor i en escaire
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.
Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el temps, però, la…
vair
S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base de l’altra,…
corbat amunt
D'esquerra a dreta, calçat corbat, faixa corbada amunt i cap corbat amunt
Heràldica
Dit d’una faixa, banda o barra torçada cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.
gironat | gironada
Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries