Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
estrella
Heràldica
Figura que representa una estrella, generalment amb cinc raigs o puntes (o més, i llavors cal indicar-ho).
Una de les cinc puntes da d’ésser al capdamunt altrament, hom en diu estrella invertida Quan la de sis puntes en té dues a dalt, hom en diu estrella decantada , estrella radiant si té raigs ondulats, i estrella eriçada si porta petits traços entre els raigs, generalment més curts
creu de Lorena
Creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
creu de la Resurrecció
Creu de la Resurrecció
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina amb el pal molt allargat cap avall, que uneix l’asta a una banderola d’argent carregada d’una creu de gules.
Generalment consisteix en l’esmentada banderola l’asta de la qual és creuada d’una creu, generalment patent
creu de cinc braços
Creu de cinc braços
© Fototeca.cat
anyell
Heràldica
Figura d’un anyell, generalment representada passant.
Pren el nom d' anyell pasqual o agnus Dei quan porta una banderola de gules carregada d’una creu plena d’argent
creu de Calatrava
Creu de Calatrava
© Fototeca.cat
llebrer
Heràldica
Figura que representa el llebrer, que és gairebé l’únic gos que hom representa en heràldica.
Porta generalment un collar, del qual cal indicar l’esmalt
crit de guerra
Heràldica
Sentència molt concisa, sovint el sol nom d’una família, que servia per a reunir els combatents sota la seva bandera, i al camp de batalla.
És al dessota de la cimera, generalment dins un llistó flotant
creu pisana
Creu pisana
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu generalment llatina, clavicular i pomejada, d’argent.
És l’emblema de la ciutat de Pisa
anellet
Heràldica
Figura rodona i buida.
Els anellets poden anar separats, concèntrics generalment en nombre de tres i entrellaçats