Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
partit | partida
Escut partit (esquerra) i partit ondat (dreta)
Heràldica
Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç vertical que va de la meitat de la vora del cap a la meitat de la punta.
partit | partida
repartició
reparticions heràldiques (d'esquerra a dreta): quarterat en sautor; truncat i partit de dos; partit i truncat de dos; semitrinxat i partit; truncat i semitrinxat; semipartit i truncat
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut que resulta de dividir-lo amb més d’una línia.
Les reparticions poden ésser ordinàries i convinents Les reparticions ordinàries ensems es divideixen en regulars o iguals quan les línies deixen el camper dividit en parts iguals o semblants o quasi regulars, i així hom obté l’escut quarterat , tercejat , truncat i partit de dos, partit i truncat de dos, etc, i en irregulars o desiguals quan les divisions són desiguals i d’aquestes en resulten els escuts semitrinxat i partit, partit i semitrinxat, partit i semitallat, semitallat i partit, semitruncat i partit…
dentelat | dentelada
Escut partit dentelat
Heràldica
Dit de la partició feta amb dents més petites i nombroses que el dentat.
dentat | dentada
Escut partit dentat
besant-rodella
besant-rodella
Heràldica
Figura rodona i plana que té la meitat principal o primera de metall, i l’altra, de color, i sempre és sobre camper de color.
Pot ésser partit, truncat, tallat, trinxat i quarterat
capat-calçat
capat-calçat
Heràldica
Dit de l’escut que resulta de la combinació del capat i el calçat, restant els esmalts contraposats (capiculats, alternats).
El capat-calçat pot ésser partit, truncat, quarterat i tercejat en pal
creu gammada
Creu gammada
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o d’escaire, i amb els dos trossos d’igual longitud.
És anomenada també esvàstica , i antigament, en llatí, crux gammata Aparagué a l’edat del bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius habitants d’Amèrica Possiblement simbolitzava la rotació diürna del Sol Modernament, a Alemanya, es convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l’emblema del III Reich
creu de Lorena
Creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
partició
Partició heràldica. Semitruncat semipartit cap a la punta i semitruncat a la punta
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
Hi ha la partició ordinària , que pot ésser de dues classes partició igual, regular o principal , que resulta de dividir el camper en dues meitats iguals partit, truncat, tallat i trinxat, i partició desigual o irregular , quan la divisió no resulta igual sinistrat i dextrat, i la partició extraordinària , formada per una línia que no és resta i és difícil de blasonar semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat, etc