Resultats de la cerca
Es mostren 15634 resultats
Sant Jordi de Puigseslloses
Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
nabla
Música
Instrument músic antic, semblant al saltiri, en forma d’escut quadrat amb deu cordes.
liqüescent
Música
En la música medieval, especialment en el cant gregorià, dit dels neumes escrits d’una manera especial per indicar que cal pronunciar bé una síl·laba d’articulació difícil.
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
xacona
Música
Dansa i ball
Composició instrumental, apta a ésser ballada, inspirada en la dansa homònima, que aparegué al segle XVII, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
Entre els clàssics, fou conreada per CMonteverdi, GFrescobaldi, JSBach, JPhRameau, etc