Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
notació
Notació musical moderna: A, claus; B, alteracions; C, valors de les notes i de les pauses; D, divisions proporcionals d’una nota; E, allargaments i lligadures
© Fototeca.cat
Música
Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del s V substituïren l’alfabet grec pel llatí…
C
Música
Tercer element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països germanòfons i anglòfons, que correspon al do.
D
Música
Quart element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països germanòfons i anglòfons, que correspon al re.
F
Música
Sisè element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països germanòfons i anglòfons, que correspon al fa.
B
Música
Segon element de la notació alfabètica en lletres llatines que correspon actualment al si bemoll a Alemanya, on el si natural és representat per la H, o al si natural als països anglòfons.
La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural