Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a…

Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona, estudià amb J Font i Buyé i amb Lluís Millet El 1897 ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire el 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector El 1941, a la mort de Lluís Millet, el succeí com a director Fou fundador i director de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra Donà nombroses primeres audicions d’obres de R Strauss, de Bartók i de Mahler Fou mestre de capella auxiliar de l’església de Sant Felip Neri de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i presidí la secció barcelonina de la Societat…

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Escòcia, el País de Galles, Itàlia i Baviera Ha format part com a violoncel solista de diferents formacions orquestrals, entre les quals destaca l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l’Orquestra Internacional de Bayreuth Intèrpret i investigador en l’àmbit de les arts plàstiques i la música, ha cercat noves sonoritats, que l’han convertit en capdavanter de l’avantguarda musical a Catalunya És també promotor dels primers concerts de cobla amb violoncel 1990, a Palau de Plegamans, amb la…

Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona Consta que l’any 1739, essent mestre de capella de la catedral de Barcelona, fou el censor de Fragmentos músicos de fra Bernat Comes de Puig, publicats aquest mateix any  La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Es conserven les misses  Gaudent in coelis , per a vuit veus,  Salve Regina , per a deu veus, un Planctus in Passione Domini , alguna obra instrumental i un  Te Deum que s’interpretà l’octubre el 1759, amb motiu de les festes de…

Vida Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa Durant disset anys residí a la…

Estudià a l’escolania de Montserrat Durant 50 anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins al 1986 en què es retirà A Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals lChoral Bergusiana, Cultural Bergusiana, Banda Municipal, Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, on en aquesta darrera fou instrumentista de tible Composà més de 300 obres, entre les quals destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgued dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes També va destacar en la instrumentació per a cobla d’un bon…

Estudià amb TGelosio i ingressà a deu anys a l’orquestra del Teatro Regio de Torí 1741 Anà a Roma i a París, on estrenà un concert de violí al Concert Spirituel 1754 i recorregué Europa com a concertista Estrenà òperes a Londres i a Torí com Achille in Sciro , 1785 i música de cambra Fou mestre del gran violinista GBViotti

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Eduard Toldrà i JZamacois La seva obra pianística inclou Tema i variacions 1960 i Sonata 1961 És autor d’un Trio 1963, per a mezzo , flauta i guitarra Evolucions 1963, per a flauta, clarinet i corda Quintet , per a instruments de vent 1968, Conceptes 1966, per a oboè, clarinet, fagot i corda, i de diferents obres simfonicocorals, com Abstraccions 1964, Premi Ciutat de Barcelona i Antítesi 1965-67, Premi extraordinari del Conservatori Escriví l’òpera Kohelet 1967-69 Una de les seves obres més significatives són les Vespres de Sant…

Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien…

Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini 1673-1701, mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie 1672, contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti També escriví oratoris