Resultats de la cerca

Fou titular de l’orquestra de l’òpera d’Hamburg 1934-49 i de Munic des del 1949 i, juntament amb BHaitink, de la del Concertgebouw d’Amsterdam Assolí grans èxits a Bayreuth i enregistrà molts discs

Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova Moltes de les seves composicions, entre les quals ‘Garota de Ipanema’ es feren populars arreu del món

Actuà a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, on introduí, a partir del 1388, l' escaquer i un repertori de música instrumental, en especial estampides Tingué un paper notable en l’evolució de la música per a tecla

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb l’Orquestra del Gewandhaus, d’aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn, i el 1850 fou nomenat primer violí a Weimar sota…

El 1939 debutà al ballet de l’Òpera de París La seva interpretació de Carmen la consagrà internacionalment 1949, i el 1950, amb La Croqueuse de Diamants triomfà en el music-hall Ha actuat en una dotzena de films i ha enregistrat discs Amb el seu marit, Roland Petit , dirigí el Casino de París 1969-72 posteriorment hi collaborà, amb el ballet de Marsella, que ell dirigí

Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano

Es formà a l’escolania de Montserrat, amb Benet Esteve, i entrà al monestir el 1743 Hom conserva poques obres seves, una de les quals és una Tèrcia , per a sis veus amb acompanyament instrumental

S’inicià al piano a tres anys, i quan en tenia set ja feia recitals Durant els anys escolars tocà professionalment El 1962 estudià becat al Berklee College of Music de Boston, on residí durant cinc anys fins que es traslladà a Nova York per a tocar durant un temps als Jazz Messengers d’Art Blakey La tècnica impecable, l’intens lirisme i la total implicació física amb l’instrument, foren qualitats per les quals obtingué reconeixement durant la seva estada, del 1966 al 1969, en el grup del saxofonista Charles Lloyd Seguidament ocupà durant dos anys el lloc de teclista elèctric en el conjunt de…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…