Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…
block chords
Música
En jazz, sèrie d’acords sense ornaments, sovint rics en dissonàncies, amb disposicions àmplies, i movent-se en paral·lel.
Aquesta tècnica és emprada particularment per pianistes, però també es dona en arranjaments per a vent Els pianistes Milt Buckner i George Shearing popularitzaren una mena especial de block chords coneguts com a locked hands
louré
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a articular diverses notes seguides sense canviar la direcció de l’arc.
Conegut també amb el terme italià portato , s’executa alla corda gràcies a una suau discontinuïtat en la pressió i la velocitat de l’arc S’utilitza sovint en passatges de caràcter cantabile
sautillé
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer botar l’arc contra les cordes de forma que cada bot, alternativament arc amunt i arc avall, produeixi una nota.
S’efectua a la zona central de l’arc i s’empra en passatges ràpids Sovint es considera un terme sinònim de spiccato
ricochet
Música
Significa literalment ’rebot', ’retop’ just el que fa l’arc contra les cordes rebotar, retopar
jeté
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a llançar (en francès, jeter) contra la corda el terç superior de l’arc de manera que reboti lliurement diverses vegades (normalment entre dues i sis) en la mateixa direcció de l’impuls inicial (generalment arc avall).
Sovint, s’anomena també ricochet
spiccato
Música
De fet, hi ha qui considera sinònims els termes spiccato i sautillé En la tècnica barroca, el terme spiccato s’emprava com a equivalenmt de staccato o detaché , en oposició a legato
martelé
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a atacar la nota amb un fort i breu impuls de l’arc sobre la corda i, immediatament, anul·lar la pressió.
Normalment s’efectua a la zona superior de l’arc entre la meitat i la punta, però pot realitzar-se també a la resta Dona com a resultat un seguit de notes articulades staccato clarament accentuades com petits sforzandi