Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
soleares
Música
Terme que designa un dels estils (palos) bàsics més estesos del gènere flamenc, diferent de les siguiriya o seguidillas gitanas.
De caràcter profundament líric, la soleá es considera una expressió emblemàtica jonda d’allò que és andalús, amb una música basada en el mode dòric i en el compàs ternari Destaca pel seu ampli espectre musical i per l’existència de diverses modalitats locals, que han donat lloc a diferents estils, entre els quals destaquen els de Còrdova i Triana És un cante libre i és ballable pel seu acompanyament rítmic Molt probablement cal buscar el seu origen en els antics jaleos A partir de mitjan segle XIX experimentà una evolució, que s’ha relacionat amb les figures de Rosario Monje, anomenada La…
parcial
Música
Cadascun dels tons purs en què es pot descompondre un so complex, o bé cadascun dels moviments simples (o modes propis) amb què pot vibrar lliurement un sistema mecànic o acústic.
Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so o una…
braguer

Braguer d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tac de fusta, generalment en forma de barril, amb diverses perforacions que serveixen per a subjectar les bunes de la cornamusa i permetre que aquestes es connectin amb el sac o dipòsit d’aire.
simandre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions gregues en un…
salmòdia
Música
Forma de cantar els salms (salm) en els oficis de l’Església cristiana.
La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música…
lira

Lira
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts o lires de jou Consisteix en una caixa de ressonància amb dos braços units per la part superior amb un travesser Les cordes parteixen del frontal de la caixa, passen per un pont i es lliguen al travesser Es tracta d’un terme que sovint ha donat lloc a confusions per culpa del significat de la paraula llatina lyra , utilitzada fins al segle XVI per a anomenar els cordòfons en general La primera documentació relativa a la lira és de l’any 2800 aC i es troba en peces d’art sumèries que mostren lires d’onze cordes…
rota
Música
Instrument medieval de corda pinçada -tot i que també, de vegades, pot ser de corda fregada- que derivà de l’antiga lira grega (lira2).
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paralleles a la tapa harmònica i connectades a un pont Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a través del…
sac
Sac
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la cornamusa, recipient o dipòsit flexible on s’emmagatzema l’aire que fa sonar l’instrument.
L’aire insuflat per l’intèrpret a través del bufador és forçat a sortir pels tubs melòdics i bordons -atès que entre el bufador i el sac hi ha una vàlvula que impedeix el seu retrocés- tot posant en vibració les llengüetes corresponents La pressió de l’aire es regula en prémer el sac des de l’exterior amb un braç o tots dos braços, tècnica que possibilita el control de l’afinació, l’atac i el final de les notes La reserva d’aire en alguns instruments permet tocar una estona sense necessitat de tornar a bufar