Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
aurresku
Música
Conjunt de danses tradicionals del País Basc agrupades en un sol espectacle coreogràfic.
Presenta, entre altres característiques, una mena de desafiament entre el ballador que encapçala el grup - aurresku - i el que el tanca - atzesku - Musicalment és una barreja dels diferents ritmes i aires de dansa que l’integren, d’entre els quals destaca el popular zortziko S’acompanya sempre amb el txistu i el tamborí
attacca
Música
Indicació que, col·locada al final d’un moviment o de qualsevol altre fragment de música, prescriu el començament immediat, sense solució de continuïtat, del moviment o fragment següent.
audició
Música
Prova d’accés a una plaça vacant d’instrumentista o de cantant en una orquestra, un cor, etc., destinada a avaluar el nivell de capacitat de l’aspirant.
pitch class set
Música
Literalment, ’conjunt de classes d’alçades’.
Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis Les classes d’alçades que conté un pitch class set poden…
antifonia
Música
Pràctica musical que consisteix a alternar dos intèrprets o grups d’intèrprets en l’execució d’una obra.
Deriva de la manera habitual de cantar l' antífona
esbós
Música
Mot que designa peces musicals breus, però que s’utilitza més com a títol d’una peça que com a terme genèric que impliqui o suggereixi un pla formal concret, ja que les peces que reben aquest nom són de forma lliure.
A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions
hemitònic/anhemitònic
Música
Adjectius que s’apliquen a escales o sistemes musicals amb semitons o sense respectivament.
Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el qual la…
peu
Música
Secció extrema inferior del tub d’alguns aeròfons que no acaben en un pavelló, en la qual la variació del diàmetre interior és molt petita.
Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes
anschlag
Música
Ornament que consisteix en dues notes estranyes a distància de 2a inferior i superior de la nota real.
És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real
tedesca
Música
Terme genèric per a anomenar una dansa de caràcter o a l’estil germànic (alla tedesca).
Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat sovint pel d'…