Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
acord de sèptima
Música
Acord de quatre notes (tètrada) format per la fonamental i les seves 3a, 5a i 7a.
Té una morfologia bastant diversa segons com siguin la tríada de base M, m, aug, dis i la mateixa 7a M, m, dis L’harmonia tradicional els considera com a acords dissonants, per la qual cosa, la 7a de l’acord ha de ser preparada la nota ha de venir de l’acord anterior i resolta per moviment conjunt descendent Si bé es poden construir sobre tots els graus de la tonalitat, l’acord de sèptima més habitual és el que es forma sobre el V 3a M, 5a J i 7a m, tant del mode major com menor i que rep el nom d’acord de sèptima de dominant L’acord de sèptima de sensible 3a m, 5a dis i 7a m format sobre el…
acord per quartes
Música
Acord format per quartes (per exemple: re, sol, do, fa?).
A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók
accordatura
Música
En els cordòfons, conjunt de notes a les quals s’afina, a l’aire, les diverses cordes de l’instrument (corda a l’aire).
Per extensió, el concepte s’aplica a la resta d’instruments El terme s’utilitza també per a designar l’afinació habitual d’un instrument en contraposició a altres afinacions excepcionals scordatura
accompagnato
Música
Forma abreujada de recitativo accompagnato (recitatiu acompanyat).
Com a indicació de tempo , prescriu una certa llibertat o fluctuació en la interpretació d’aquest, com sol ser habitual en el recitatiu
abendmusik
Música
Nom que rebien els concerts vespertins de l’església de Santa Maria (Marienkirche) de Lübeck (Slesvig-Holstein), durant els segles XVII i XVIII.
D’origen incert, en la seva primera època els abendmusiken incloïen només música per a orgue i/o per a solistes instrumentals o vocals Sota la direcció de D Buxtehude -organista a Lübeck entre el 1688 i el 1707- assoliren el seu nivell més alt Aquest hi incorporà el cor i l’orquestra i arribà a compondre oratoris que hi eren específicament dedicats El finançament era a càrrec dels empresaris i comerciants de la ciutat Actualment, el terme s’usa per a referir-se a qualsevol concert fet en una església, especialment a la tarda o al vespre
alteració
Música
Principi que, des de la seva aparició fins al segle XVII, s’aplicà a la notació modal i a la mesurada per tal de doblar el segon de dos valors idèntics per a completar una perfecció.
dal segno
Música
Locució que, posada en la partitura, indica el punt d’inici d’un fragment musical que ha de ser repetit i el final del qual queda definit per l’aparició d’un altre signe.
Normalment es representa amb el símbol % o ñ , i s’expressa amb formes com dal segno al % , dal % al ñ , dal % al fine , etc
calipso
Música
Estil de música afrocaribeny basat en un cant popular improvisat, de caràcter satíric, interpretat pels esclaus africans de Trinitat i Tobago del segle XVIII i en què es comentaven esdeveniments polítics i socials.
S’estengué per tot el Carib i amb el temps passà a ser també una dansa de dos temps que es ballava als carnavals de Trinitat acompanyada de les steel bands , orquestres que utilitzaven com a instruments barrils de petroli buits que feien sonar per percussió Se’n fan diverses competicions, com la National Calypso Monarchy, per al millor autor, i la Road March, per al millor calypso de festa Un dels primers intèrprets reconeguts fou Growling Tiger, el 1930 El seguiren Arrow, Harry Belafonte, Black Stalin, Lord Kitchener, Lord Melody, Mighty Sparrow i David Rudder
ball de bastons
Música
Cadascun dels diversos balls tradicionals que es fan a moltíssimes localitats dels Països Catalans i que tenen en comú la percussió dels bastons que porten els balladors.
En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa