Resultats de la cerca
Es mostren 13945 resultats
música basca
Música
Art musical desenvolupat al País Basc.
La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…
Theodor Adorno
Filosofia
Música
Nom que adoptà Theodor Wiesengrund, filòsof, sociòleg i musicòleg alemany.
Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin , B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…
,
forma binària

Forma binària amb dues frases
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma amb dues parts complementàries.
Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…
Joan Elias i Llobet
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 assolí un gran renom a l’Òpera de París amb Aïda i a Trieste amb el paper titular de l’ Otello verdià Actuà al Royal de Gibraltar 1918 Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick…
,
música flamenca
Música
Art musical desenvolupat a Flandes.
A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de Rore i altres…
Francesc Espelt
Música
Organista, compositor i mestre de capella.
El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona nou obres per a orgue, entre les quals hi ha quatre misses escrites el…
,
Friedrich Hegel
Música
Filòsof alemany.
Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l'Absolut o l'Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme contemporani de Hegel, el seu…
Johann Gottfried Herder
Música
Filòsof, escriptor i pedagog alemany.
Rebé educació musical, però es decantà per la teologia i la filosofia, que estudià a la Königsberg d’ I Kant i JG Hamann Les seves investigacions sobre l’origen del llenguatge -que generaren, entre d’altres, el famós Tractat sobre l’origen del llenguatge , 1772- desvetllaren el seu interès per una música que recollís el caràcter d’una comunitat i no el de la individualitat genial del músic Publicà els fruits dels seus estudis amb un nom que ha passat a la posteritat volkslieder 'cançons populars' La seva teoria sobre la poesia popular, base de l' Sturm und Drang , afectà de manera important…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Música
Filòsof alemany.
Els seus escassos escrits sobre música, editats íntegrament en Leibniz et la théorie de la musique París, 1992, es troben dispersos en l’enorme massa de documentació que deixà sense publicar Algunes cartes, algunes referències puntuals en el si de textos filosòfics i un esbós de teoria musical constitueixen la seva aportació a la teoria de la música El principal tema de preocupació d’aquests escrits és el temperament tal com fou tractat per Ch Huygens , professor de matemàtiques de Leibniz , J Sauveur i Henfling No obstant això, en la musicologia actual, el nom de Leibniz és associat gairebé…