Resultats de la cerca

El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1976 assistí a l’últim curs de guitarra que impartí Emili Pujol a Cervera Amplià estudis a Alacant i París A divuit anys inicià la seva activitat concertística i un any després debutà al Teatro Real de Madrid com a guanyador del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, que fou el primer d’un seguit de nombrosos guardons Ha ofert concerts a sales d’arreu del món, i ha actuat com a solista al costat de formacions com l’English Chamber, Ciudad de Granada i l’OBC La seva discografia inclou l’àlbum Llora la guitarra 1999, en el…

Estudià amb Joan Baptista Pujol, i a dotze anys guanyà el primer premi de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Pensionat per a perfeccionar els seus estudis al Conservatori de París, hi seguí les classes de Godard, Lavignac i Bériot Actuà com a concertista de piano i com a solista dels Concerts Lamoureux i Concerts Colonne, amb un èxit extraordinari, que repetí en un gran nombre de països europeus i americans Ha estat un dels grans intèrprets de Debussy, E Satie, Ravel i D de Severac, així com d’IAlbéniz, E Granados, M de Falla, M Blancafort, etc Molts d’aquests autors, així com…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de paleografia…

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Es formà musicalment al monestir de Montserrat Fou violinista al servei de la casa del duc d’Alba El 1776 feu oposicions i guanyà la plaça de viola de la capella reial També en aquesta capella aconseguí, més tard, la plaça de violí, a la qual s’havia presentat amb divuit concurrents més La seva tasca com a intèrpret de violí li procurà una notable fama i reconeixement

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament italianitzant També…

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

S’installà de nen a Barcelona, on formà part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol A partir del 1883 estudià amb Felip Pedrell Del 1887 al 1889 residí a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on conegué el pianista català Ricard Viñes Tornà a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on ensenyà la seva notable tècnica pianística A partir del 1905 collaborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques…

Infant de la catedral de Lleida, fou nomenat mestre de capella el 1830 i director de l’escola de cant del Liceu Artístic i Literari de Lleida Exercí de músic major de la banda municipal d’aquesta ciutat Fundà i dirigí la capella de música del Roser 1846-56 Compongué gran quantitat d’obres musicals