Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
octet
Música
Composició musical per a vuit instruments (o per a vuit veus).
Entre els més coneguts n'hi ha per a corda sola com l’opus 20 de Mendelssohn i l’opus 7 d’Enescu, per a corda i instruments de vent com l’opus 32 de LSpohr i l’opus 166 de Schubert i per a instruments de vent sols com l’opus 103 de Beethoven
octava
Música
Combinació harmònica de dos sons separats per un interval d’octava.
Fa la impressió de l’uníson, i per això llur successió melòdica és prohibida en harmonia
octava
Música
Nota musical que, respecte a una altra, n’és separada per un interval d’octava, talment que la superior dobla exactament el nombre de vibracions de la inferior.
octava
Música
Interval musical que abraça vuit graus de l’escala diatònica.
Comprèn cinc tons i dos semitons i és susceptible d’ésser dividit en dotze semitons iguals Conservant el mateix nombre de graus i de nom, l’octava pot ésser augmentada , quan hom hi afegeix un semitò cromàtic, o disminuïda , quan comprèn només quatre tons i tres semitons diatònics
preludiar
Música
Tocar les notes inicials d’una composició musical o bé improvisar una melodia abans de començar a tocar o cantar una obra més extensa.
preludi
Música
En l’òpera i alguns cops en l’oratori, peça breu d’introducció, de forma lliure, més curta que l’obertura, i que tendí a substituir-la des de mitjan segle XIX.