Resultats de la cerca

Debutà 1911 a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen Actuà sovint al Teatre Principal de València 1913-14 i al Tívoli i al Liceu 1916-17 de Barcelona assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda 1917 i a Trieste amb Otello Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar 1918 i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia El seu germà Jaume Elias 1891-1968 fou també tenor

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València 1974-89 Excellí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les…

Conreadors del gènere humorístic i satíric, assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb llurs cançons i espectacles musicals Esdevingueren els màxims venedors de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra llurs pròpies cançons, musicaren texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i Alcover , Joan Teixidor , etc— i organitzaren i participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet , Bestiari , Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanche , Festa…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…

Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical…

Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla , acollit amb entusiasme per la crítica francesa La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a Frederic Mompou , Robert Gerhard , Josep Soler i Luis de Pablo El 1996 realitzà el primer enregistrament mundial de l’òpera Pepita Jiménez , d'…