Resultats de la cerca

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Estudià música a Mataró, i el 1905 es presentà al Gran Teatre del Liceu, on debutà Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920 actuà amb la companyia de Walter Mocchi a Rio…

Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra

Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet

Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano

Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica Es formà musicalment a Saragossa i, segons BS Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde , d’estètica italianitzant L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto , amb llibret de MJ de Larra, obra que desencadenà la polèmica sobre el…

L’any 2006 ingressà al BRIT School for Performing Arts, i amb alguns dels seus companys féu gires per la Gran Bretanya Aconseguí, a més, un gran èxit a través de la xarxa social Myspace Convidada a programes de la BBC, l’any 2007, amb el single anomenat Hometown Glory , aconseguí el seu primer gran èxit, al qual seguí  Chasing Pavements , que se situà en segon lloc en les llistes d’èxits britàniques del 2008 El mateix any presentà el seu primer àlbum, 19 , que fou el més venut a la Gran Bretanya durant 152 setmanes, i amb el qual guanyà dos Grammy, un dels quals a l’artista revelació L’any…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…

Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900, on obtingué…