Resultats de la cerca

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars…

Fou kapellmeister del bisbe de Grosswardein Hongria, 1765-69 i del príncep-bisbe de Breslau 1770-96 A Viena conegué Mozart i Haydn i estrenà singspiele , el més cèlebre dels quals fou Doktor und Apotheker 1786 Compongué, també, simfonies, quartets i concerts

Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el  Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a…

Fou un dels últims minnesänger , i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la…

Estudià teologia i pertanyé a l’orde franciscà Publicà un breu tractat dedicat al cant pla Arte de canto llano Lux videntis dicha Valladolid, 1504, dedicat al bisbe de Lugo, Pedro de Ribera L’obra, de marcada orientació pedagògica, és de caràcter pràctic i inclou com a apèndix un recull d’entonacions

Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa

És autor del tractat Ars musicorum València 1495, dedicat a Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa el text i les línies del pentagrama són impresos, i les notes, escrites a mà Se n'ha conservat una altra obra en forma manuscrita In enchiridion de principiis musicae disciplinae , en el qual tracta, entre altres coses, de notació i defensa les doctrines musicals tradicionals

Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del…

No es té cap dada certa sobre la seva biografia Possiblement estigué al servei del cardenal Pedro González de Mendoza, bisbe de Sigüenza entre el 1468 i el 1483 i arquebisbe de Toledo entre el 1483 i el 1495 Tan sols es coneixen dues composicions seves, les cançons Dama, mi grand querer i No queriendo sois querida , ambdues conservades en el Cancionero Musical de Palacio La primera és composta a partir d’un text del cardenal Mendoza

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor