Resultats de la cerca

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…

D’infant, estudià piano i violí i més tard continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Wilberforce A partir del 1948 fou saxofonista de l’orquestra d’Earl Hines abans d’entrar a la de Count Basie el 1951, de la qual fou membre fins el 1955 A partir d’aquesta data s’establí com a arranjador independent i treballà per a músics com Count Basie, Dizzy Gillespie, Tommy Dorsey i Harry James Dels anys setanta endavant treballà a les diverses formacions creades per Clark Terry El 1979 s’installà a Copenhaguen i treballà amb músics locals i visitants, al mateix…

S’inicià amb el clarinet i el saxòfon alt, que canvià pel saxòfon tenor el 1947 A partir del 1949 treballà a Detroit amb Snooky Young, entre d’altres El 1953 entrà a la big band de Count Basie, i n’esdevingué un dels principals solistes A més de les seves incisives improvisacions, Foster aportà composicions i arranjaments sobretot Shiny Stockings que foren factors importants de l’èxit de Basie en aquell període El 1964 deixà l’orquestra i treballà de manera independent, però posteriorment s’uní al grup d’Elvin Jones Organitzà una gran formació, de fins a vint-i-cinc músics,…

La seva carrera s’inicià a Califòrnia, on actuà en diverses bandes El 1936 s’uní a l’orquestra de Count Basie a Kansas City Fou un dels solistes més característics de la formació i signava alguns dels arranjaments Esdevingué una de les figures centrals del mainstream jazz Feu gires per Europa amb el seu sextet o acompanyant altres artistes, com ara Jimmy Rushing Aparegué en diverses pellícules, entre les quals The Benny Goodman Story Valentine Davis 1955 A partir del 1967 problemes de salut l’obligaren a deixar la trompeta, però continuà treballant com a arranjador i al final…

Començà a tocar la trompeta a tretze anys, i quan en tenia setze tocava amb el seu germà gran Hank Jones i amb Sonny Stitt Els anys cinquanta treballà amb Charlie Mingus, i del 1954 al 1963 formà part de la Count Basie Orchestra El 1965, juntament amb el bateria Mel Lewis, formà una big-band , per a la qual compongué i arranjà diversos temes musicals La Thad Jones-Mel Lewis Jazz Orchestra fou una de les més avançades de la seva època, i esdevingué un model per a les grans formacions de jazz El 1979 abandonà la formació i hagué de tocar el trombó de pistons a causa d’una lesió al…

Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana En el jazz , l’exemple d’utilització més típic es troba en l’orquestra de Count Basie

Obtingué els seus primers èxits en la petita orquestra de Kansas City Amb Count Basy enregistrà el seu primer disc 1936 i anà a Nova York, on esdevingué el saxofon tenor més influent i imposà una nova concepció de la sonoritat És considerat un dels grans precursors del jazz modern i el pare de la tendència cool

De formació autodidàctica, es traslladà a Nova York el 1930 i començà a actuar com a banjoista El 1937, ja com a guitarrista, entrà en l’orquestra de Count Basie, on, amb molt poques interrupcions, romangué durant cinc dècades Greene, sempre amb guitarra acústica, fou un guitarrista acompanyant La pulsació característica i immediatament identificable de l’orquestra de Basie resultava del seu suau però incisiu acompanyament, sempre amb acords, un per cada temps del compàs Contribuí al repertori de Basie amb algunes composicions, com Corner Pocket

Descoberta per Chick Webb el 1934, féu tournées amb la seva orquestra, i la dirigí en morir aquest 1939-46 Assolí fama mundial amb les seves interpretacions i els seus enregistraments en discs, que palesen uns recursos vocals extraordinaris Collaborà amb Louis Armstrong amb el qual enregistrà, entre altres obres, Porgy and Bess , de Gershwin, Count Basie, Dizzy Gillespie, etc Obtingué 13 premis Grammy i, amb Billie Holliday i Sarah Vaughan, ha estat considerada la més gran cantant del jazz modern El 1955 intervingué en el film Peter Kelly's Blues