Resultats de la cerca

Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 30 de març de 1734, càrrec que renuncià el 8 de juliol de 1745 Rebé la denominació d’illustre per part dels seus contemporanis, ja que algunes de les seves obres religioses li atorgaren gran fama Estrenà a Barcelona diversos oratoris Saúl convencido por David o La herejía convencida por San Antonio , San Magín , Nuestra Señora de la Esperanza i Nuestra Señora de los Dolores

A partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona És autor de música religiosa, entre la qual es destaquen els oratoris Saúl convencido por David, San Magín i dos de tema marià

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies

Encara que la ciutat apareix esmentada en uns documents de l’any 943, les notícies que es refereixen a activitats musicals són més recents Joan Baptista Bruguera fou mestre de capella de la ciutat al final del segle XVIII, i se sap que guanyà un concurs del Catch Club de Londres amb un cànon de composició pròpia Un altre músic important nascut a la ciutat fou Domènec Rodil i Viuda, primer violí de la capella reial de Madrid, ciutat on morí el 1805 Les activitats musicals no es veieren àmpliament potenciades fins al segle XX A començament del segle funcionaven el Teatre Municipal -inaugurat el…

Cursà estudis d’harmonia, trompeta i guitarra al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Pioner de la guitarra elèctrica a Catalunya i introductor del jazz i de la bossa-nova , formà part d’orquestres de ball i els anys cinquanta fundà el trio de jazz Jive Trio, en l’estil de Nat King Cole Sobretot, però, treballà com a músic d’estudi per a cantants i grups tan diversos com Lola Flores, el Duo Dinámico, Joan Manuel Serrat, etc Després de jubilar-se 1982, feu estudis de perfeccionament de guitarra Entre d’altres, enregistrà The Music That I Love 1 2000 i The Music…

Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou…

Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell 1956 Algunes de les seves sardanes més conegudes són Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres

Format a la seva ciutat natal, desenvolupà una trajectòria molt vinculada a les necessitats musicals de Figueres i compongué obres líriques per als teatres de la capital empordanesa Destacà especialment en el gènere sardanístic, en el qual obtingué la majoria dels premis de composició celebrats als Països Catalans Entre les seves composicions cal destacar les sardanes Homenatge a la Verge montserratina , per a dues cobles, i Sant Pere de Roda , i la suite Impressions pirinenques

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la…