Resultats de la cerca

Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència

Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que…

Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…

Inicià els estudis de violí a tres anys amb la seva mare, i més tard fou alumne d’Otakar Ševcík a Písek i de Julius Winkler a Viena La seva primera aparició pública oficial tingué lloc a Copenhaguen l’any 1926 interpretant el Concert per a violí de Felix Mendelssohn Fou nomenat violí concertino de la Simfònica de Viena quan només tenia disset anys, i del 1937 al 1949 ocupà el mateix lloc a la Filharmònica de Viena Parallelament exercí una important tasca pedagògica al Mozarteum de Salzburg 1938-56 i també constituí un quartet amb companys de la Filharmònica El 1948 formà un trio amb Enrico…

Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…

Compongué revistes més d’un centenar i sarsueles La Bejarana, La calesera, La parranda, Las Leandras, Las corsarias, etc Des del 1910 visqué a Madrid

Estudià a Stuttgart i amb Frescobaldi a Roma Fou organista a Viena 1641-45 i 1653-57 i en altres ciutats Estigué al servei de Sibilla de Württemberg a Montbéliard Les seves obres per a instruments de tecla comprenen fantasies, suites, canzoni, ricercari , capricis, etc

Fou catedràtic d’orgue 1926-56 i director 1954-56 del conservatori de París Deixà dos oratoris, motets, un concert per a orgue i orquestra 1934, simfonies i obres didàctiques

Capdavanter de la difusió del cant popular, inicià la seva activitat els anys quaranta i féu recitals gairebé per tot el món Utilitzà els seus poemes com a elements per a l’ensenyament del folklore i la literatura popular llatinoamericana El 1948 s’exilià a París Tingué una discografia abundant, i compongué música per al cinema És autor de nombrosíssimes cançons, entre les quals algunes de tan conegudes com Los ejes de mi carreta , i també de reculls de poesia Piedra sola , 1950, Guitarra , 1958 i prosa diversa El canto del viento , 1965