Resultats de la cerca

Fundada el 1642 per colonitzadors francesos, fou un important centre del comerç de pells Durant la primera època de la ciutat, l’escassa activitat musical es limitava als oficis religiosos i les cerimònies oficials Arran de la conquesta del Canadà pels anglesos 1759, les bandes militars contribuïren al desenvolupament musical de la ciutat i començaren a celebrar-se regularment concerts setmanals al Champs de Mars El primer músic d’una certa importància que visqué a Montreal fou Joseph Quesnel 1749-1809, autor de música de cambra d’origen francès que hi arribà durant la guerra d’…

El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…

Després de formar-se al Conservatori de Montreal i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Montreal del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació…

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué…

Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del seu catàleg,…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797…

Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit…

Fill de cantants folk , passà la infantesa al Canadà, on des de molt jove formà part d’un grup musical amb la seva mare i la seva germana, i molt aviat cridà l’atenció pels seus dots com a cantant Durant l’adolescència esdevingué molt afeccionat a l’òpera, cosa que ha influït molt en la seva producció posterior, com també diversos cantants, especialment Judy Garland, Edith Piaf i Al Jolson Bé que seguí cursos de piano clàssic de manera irregular, la seva formació és bàsicament autodidacta El 1993-96 actuà sobretot en locals de Montreal i el 1996 anà a Nova York Dos anys després…