Resultats de la cerca

Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…

Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar arabistes i…

Es formà al Conservatori de València amb el mestre Daniel Rueda, i posteriorment perfeccionà els estudis de piano amb A Iglesias, Y Lefébure, M Tagliaferro, M Pinter i G Agosti Amb la pianista Alícia de Larrocha treballà de manera especial el repertori de música espanyola La seva carrera com a solista el dugué a actuar en sales d’arreu del món, des del Japó fins als Estats Units, on destaquen els concerts que realitzà al Carnegie Hall i a la seu de les Nacions Unides, i també a la majoria de països europeus En les seves actuacions amb orquestra estigué dirigit per mestres de la importància d’…

Collaborà amb nombrosos grups valencians com Els Pavesos o Els Cinc Xics A més de collaborar en enregistraments d’altres artistes i en discs collectius, amb el seu nom publicà  Humitat relativa  1979, amb el grup Bon Matí, que incloïa  Juli Bustamante ,  Provisions  1987,  Línia de foc  1994 i  Sense comentaris  2009 El seu estil fou descrit com a rock mediterrani

Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis d’execució…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964 al 1966 fou…

Estudià solfeig i violí amb B Valero a Carcaixent i el 1942 es traslladà a València, on inicià estudis de cant amb F Andrés El 1951 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual recorregué diversos teatres de la Península Ibèrica, i al cap d’un any estrenà a Saragossa la sarsuela Aragón, tierra bravía , de S Rovira Actuà sovint al costat de figures com M Espinalt, M Redondo, P Civil i P Lavirgen Aplaudit per públic i crítica en les seves actuacions arreu de l’Estat espanyol, el 1966 fou contractat per Televisió Espanyola com a cantant líric en diversos programes musicals Es retirà el 1968 i…

Inicià els estudis de música amb el seu pare i en la banda municipal d’Ontinyent, poble on visqué des de petit També estudià amb Emilio Vega a València i als conservatoris de València i Madrid S’installà en aquesta darrera ciutat i s’hi especialitzà en el gènere líric Treballà habitualment amb el compositor gallec Reveriano Soutullo, i d’aquesta collaboració sorgiren sarsueles com La leyenda del beso 1924, La del soto del Parral 1927 i El último romántico 1928 És autor també de les sarsueles Las vírgenes paganas , El Versalles madrileño , Guitarras y bandurrias , La guillotina , La Venus de…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La Labradora 1933,…

Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat