Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Rihanna
Música
Nom amb el qual és coneguda Robyn Rihanna Fenty, cantant i model de Barbados.
A 15 anys anà als Estats Units, on el 2005 publicà el seu primer àlbum, Music of the Sun , que fou un dels més descarregats per internet Posteriorment ha publicat A Girl Like Me 2006, Good Girl Gone Bad 2007, Rated R 2009, Loud 2010, Talk That Talk 2011, Unapologetic 2012 i Anti 2016, amb un èxit similar, que li ha valgut un total de 13 premis Grammy, entre altres guardons Ha obtingut discos d’or als Estats Units, Alemanya, França i la Gran Bretanya Entre les cançons de més èxit, cal esmentar Umbrella i Run This Town La seva música, que rep la influència de Bob Marley, Madonna i Mariah…
Myung-Wha Chung
Música
Violoncel·lista coreana.
Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixebla de Piatigorsky El 1957 debutà a Seül i posteriorment guanyà el primer premi al Concurs de San Francisco 1968 i també al de Ginebra 1971 El 1992 rebé l’Ordre Nacional al Mèrit Cultural de Corea i el mateix any inicià la seva tasca com a ambaixadora de les Nacions Unides Ha combinat les seves interpretacions concertístiques amb les de cambra, sovint amb els seus germans, la violinista Kyung-Wha i el director Myung-Whun
Barbara Hendricks

Barbara Hendricks
© Fototeca.cat
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant amb la mezzosoprano Jennie Tourel i es graduà en ciències matemàtiques a la Universitat de Nebraska L’any 1974 debutà a l’Òpera de San Francisco, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera internacional A Berlín, Viena, Hamburg i Munic debutà amb el paper de Susanna de Les noces de Fígaro , de Mozart Té un repertori de més de vint òperes i dedica especial atenció al món del lied alemany i francès Ha fet més de setanta enregistraments Des del 1987 collabora activament amb la Comissió de Refugiats de les Naciones Unides com a ambaixadora especial El 2000 rebé el…
Barbara Hendricks
Música
Soprano nord-americana.
Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el món de les…
Orquestra Nacional de França
Música
Grup orquestral fundat el 1934 com a primera orquestra simfònica permanent de l’Estat francès.
Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical J Tate ocupà…
Orquestra Filharmònica de Munic
Música
Orquestra fundada el 1893 pel filòleg Franz Kaim amb el nom d’Orquestra Kaim.
Els seus primers directors foren H Winderstein 1893-95, Herman Zumpe 1895-97 i F Löwe 1897-98, i es dedicà a la interpretació de música contemporània L’any 1898 F Weingartner n’assumí la direcció, que conservà fins el 1905 Seguint la tradició d’interpretar la música del seu temps, l’orquestra estrenà les simfonies quarta i vuitena de Gustav Mahler, dirigides pel mateix compositor El 1911, sota la denominació d’Orquestra de la Societat de Concerts, interpretà l’estrena de Das lied von der erde 'La cançó de la terra', de Mahler, aquesta vegada sota la direcció de Bruno Walter Del 1908 al 1914 F…
Mercedes Sosa
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant argentina Haydée Mercedes Sosa.
De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…
Orquestra Filharmònica de Viena
Música
Orquestra austríaca fundada el 1842 per Otto Nicolai amb el nom d’Acadèmia Filharmònica.
Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…
,
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…