Resultats de la cerca

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…

Hom distingeix les expressions a veus iguals quan la polifonia pot ésser interpretada indistintament per veus blanques o per homes i a veus mixtes quan la peça és interpretada per un cor format de veus blanques i veus d’home

Equival a dues blanques blanca, quatre negres negre 1 8, etc, i la seva durada equival a un compàs de 4/4

Protegit dels califes de Bagdad, fou el primer a introduir veus blanques a la cort És autor d’un recull de 100 cançons, incloses en el Kitāb al-Aġanī d’Abū-l-Farāǧ ‘Alī al-Isfahānī

Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gracià Tarragó, estudià llaüt a Londres Fou membre d’ Ars Musicae , formació en la qual, a més de la guitarra, tocà també la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica Posteriorment també fou membre del Quartet Tarragó És coneguda sobretot com a acompanyant de  Lluís Llach  des del 1969, al qual l’uní una forta amistat, i el qual li dedicà Laura 1977, una de les cançons més celebrades del seu repertori, i també Roses blanques 1994

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

Una de les millors representants blanques del gènere, fou al mateix temps un mite del moviment hippy El 1966 formà part, com a solista, del grup Big Brother & the Holding Company, el qual abandonà després de la publicació del seu primer àlbum, Cheap Thrills 1967 Posteriorment, en la seva carrera en solitari, enregistrà tan sols dos discs Kozmic Blues 1969 i Pearl 1970 A banda de la qualitat de les seves interpretacions i de la seva gran capacitat comunicativa en directe, contribuïren també a la llegenda que es formà a la seva mort els continus escàndols i provocacions que…

Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada

La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt freqüent la…