Resultats de la cerca

Pagès de professió, i de formació autodidàctica, actua des del 1968 dins el moviment conegut com la Canción Popular Aragonesa Les seves composicions, profundament líriques, descriuen els greus problemes del camp a l’Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua

Estudià amb el seu pare i més tard al Conservatori Municipal amb Isidro Ragrena, Amadeo Roldán, César Pérez Sentenat i Manuel Mauri També realitzà estudis musicals a la Juilliard School of Music de Nova York, la School of American Arts a Fontainebleau i el Conservatori de París Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, l’Orquestra i l’Òpera de Praga, l’Orquestra i l’Òpera de Bratislava, i l’Orquestra del Ministeri de l’Interior d’Hongria, entre d’altres Fou el mestre de molts músics de jazz cubans El 1961 fou nomenat director del Teatro Lírico Nacional, i director de l’orquestra d’aquesta…

Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J…

Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…

No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms 1508 El 1536, s’installà un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616…