Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
cantada
Música
El fet de cantar en públic.
Terme d’ús corrent per a referir-se a un concert més o menys informal ofert per un o diversos cors La mena de peces que s’interpreten acostumen a ser de caràcter popular, com ara cançons tradicionals, nadales o havaneres
instrumental
Música
Dit de la música escrita per a un conjunt d’instruments, o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
Aquest terme és aplicat per contraposició a l’anomenada música vocal o cantada
muiñeira
Música
Dansa i cançó popular de Galícia, de metre binari compost (gairebé sempre 6/8) i de tempo moderadament ràpid.
Estesa també per Astúries, es dansa tant en parelles com collectivament, i la seva música s’interpreta amb gaita, pandero, pandereta i, menys sovint, flauta Tot i que no sempre, freqüentment és cantada
ayre
Música
Cançó anglesa a manera de lied
.
La part superior, sempre cantada, es caracteritza per la continuïtat de la línia melòdica les altres parts poden ésser fetes per les veus o les violes, el virginal o, més sovint, el llaüt
asmàtic
Música
Literalment, dit de l’ofici diví que és cantat.
El terme prové d' avsma , ’cant' En la tradició litúrgica bizantina, designa l’ofici catedralici, és a dir, no monàstic, pel fet que la salmòdia era cantada, en oposició a la recitació monàstica dels salms
missa solemne
Música
Missa en la qual la majoria de les parts són cantades, amb la possible excepció de les Epístoles i l’Evangeli, en contraposició amb missa lecta o missa baixa.
Es distingeix d’una simple missa cantada pel fet d’ésser especialment elaborada i ambiciosa en les seves proporcions El cas més conegut d’ús d’aquesta denominació és la Missa Solemnis , opus 123, de L van Beethoven
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
Vincenzo Galilei
Música
Compositor i teòric italià, pare de Galileu.
Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina