Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
resposta
Música
En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés
carilló

El carilló de Bruges
Frank Van Hevel (CC BY-NC-ND 2.0)
Música
Instrument, idiòfon de percussió directa constituït per un joc de campanes, originàriament quatre, afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
Segons el tipus, hom el fa sonar directament, colpint les campanes amb martell a les mans, o bé per mitjà d’un teclat i a vegades també d’uns pedals amb transmissió mecànica o elèctrica als martells o als batalls, o bé, encara, automàticament, sigui utilitzant el mecanisme d’un cilindre giratori, dit tambor , amb puntes que fan moure uns filferros i que poden ésser canviades de forat segons la peça musical escollida, sigui emprant un sistema electromagnètic Probablement d’origen xinès, el carilló es difongué i evolucionà a Europa sobretot als Països Baixos des de l’edat mitjana,…
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Filòleg, historiador de la literatura, musicòleg, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
, , ,