Resultats de la cerca

Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El cèrcol està creuat per dues cordes o cordills que serveixen de suport a altres parelles de sonalles alguns models tenen cascavells en lloc de sonalles separades entre si per nusos

Els balladors toquen les panderetes i fan sonar els cascavells que duen Té cinc figures la passada , les amoretes , el quadre , les tres amoretes i la creu , que hom balla al so de diferents tonades que corresponen a d’altres danses També és una dansa pròpia de les festes populars al País Valencià

Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI

En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa

D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques

La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos…

Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs,…

Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…