Resultats de la cerca

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…

Compongué revistes més d’un centenar i sarsueles La Bejarana, La calesera, La parranda, Las Leandras, Las corsarias, etc Des del 1910 visqué a Madrid

Autor de sardanes populars en la línia de Vicenç Bou, com Pastora Ha escrit un centenar de composicions, alguna de les quals, com Tossa bonica, d’extraordinària difusió

Tocà en un quartet amateur on figurava també Johann Strauss I Amb una orquestra pròpia, més tard, posà de moda el vals vienès en compongué més d’un centenar, que després popularitzaren els Strauss

Organitzà més d’un centenar de concerts, en els quals aconseguí la participació de les principals figures del moment i també de les orquestres i agrupacions de cambra més prestigioses Afavorí la creació de l’Orquestra Simfònica de Girona

Estudià al conservatori de Madrid i fou deixeble de Ruperto Chapí A partir del 1887 dirigí l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid Escriví un centenar d’obres escèniques, alguna de les quals en collaboració amb Joaquín Valverde fill Era conegut com a mestre Torregrossa

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales

Fou el primer compositor independent que visqué a Viena del seu art És autor d’una amplíssima producció, que comprèn aproximadament un centenar de simfonies, 80 quartets, 30 concerts, sonates per a piano i obres per a piano a quatre mans, com també composicions religioses 25 misses i cançons infantils Influí en la creació del classicisme musical vienès

Estudià guitarra amb Gustavo Sosa Escalada i viatjà per diferents països de l’Amèrica del Sud donant concerts i ampliant els seus estudis El 1934 realitzà una gira per Bèlgica, Alemanya i Espanya Compongué un centenar d’obres dedicades a la guitarra, entre les quals destaquen la Danza paraguaya i La catedral , peces habituals en el repertori per a aquest instrument