Resultats de la cerca

Quan la corda, a causa de la seva pròpia tensió, s’allibera d’aquest desplaçament lateral i retorna al seu estat de repòs, es repeteix de nou el mateix cicle Aquest fenomen posa en vibració la corda, i genera el so inicial de l’instrument Malgrat que actualment poden ser de diferents materials, el nom d’aquestes fibres, anomenades també crins o metxa, procedeix de l’ús tradicional de pèls de la cua del cavall

En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou

Derivat de la resina vegetal, aquest producte sòlid, translúcid i de color d’ambre forma -en ser aplicat per fregament- unes granulacions sobre les cerres, que incrementen així el seu grau de fregament sobre les cordes Com a resultat s’obté un so més estable, potent i equilibrat en les dues direccions de moviment de l’arc Es tenen notícies de l’ús de la resina en els arcs des del segle XVI

Normalment, per bé que no necessàriament, arqueters i lutiers treballen per separat, cadascú en la seva especialitat Entre els arqueters més cèlebres cal mencionar François Tourte, considerat el creador de l’arc modern, que perfeccionà el sistema de cargol per a tensar les cerres, i que establí les formes i mides definitives dels arcs de violí, viola i violoncel

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…

Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria

En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica

Consisteix en una peça longitudinal dentada a la qual hom fixa la nou mitjançant un sistema d’àncora Fou emprada sobretot en els arquets del segle XVIII

Pot ser de diversos materials -normalment banús, argent, os o vori- i tenir diverses decoracions

Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…