Resultats de la cerca

A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies  de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era una de les…

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Molt apreciat tant pels seus dots i coneixements musicals com per la seva talla d’actor, Capecchi és un dels grans noms de la interpretació d’òperes de Verdi, tot i que s’interessà per òperes anteriors de Cimarosa, Pergolesi o Rossini, amb les quals assolí igualment un gran èxit

Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical

Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions Per bé que hom coneix estudis organològics des del s XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s XX que s’han desenvolupat plenament

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados, i amplià els seus coneixements musicals amb Charles de Bériot, a París, i amb Arthur de Greef, a Brusselles Actuà a París, a Brusselles i a Barcelona Exercí la crítica musical a “La Veu de Catalunya” i fou redactor en cap de la “Revista Musical Catalana” Publicà La música i els músics 1933, recull de crítiques, i Teoría de la música 1941

Es matriculà al Conservatori de la Haia per estudiar piano i es diplomà en aquesta disciplina l’any 1953 Millorà la tècnica i els coneixements al Conservatori de Música de París amb Marguerite Long Interessat cada vegada més pel clavicèmbal, es perfeccionà en aquest instrument amb Robert Veyron-Lacroix i Eduard Muller Des del 1967 impartí classes a la Schola Cantorum Basiliensis És considerat un dels clavecinistes més importants dels Països Baixos

Es formà musicalment al Conservatori de Charleroi, i més tard amplià els seus coneixements al Conservatori de Brusselles, on inicialment estudià violoncel, amb Edouard Jacobs Parallelament, es formà en la tècnica de composició al costat de Léo Dubois Entre el 1924 i el 1938 fou director del Conservatori de Charleroi i després ho fou del de Lieja 1938-63 Com a director d’orquestra, centrà les seves activitats com a titular de l’Orquestra Simfònica de Lieja 1960-64

Mestre de capella a la cort de Gustau III, fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements Escriví òperes teatrals — Prosèrpina , 1781, Enees a Cartago — on és palesa la influència de Gluck Són importants, també, dins la seva producció, diversos quartets de corda i les sonates per a piano i violí Al final de la seva vida adoptà un estil proper al del primer Romanticisme, evident en la Simfonia Fúnebre 1792

Autor de l’òpera La figlia del deserto , estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregat l’harmonització a altres músics Publicà en defensa seva una Historiade la ópera titulada “La figlia del deserto” 1854 Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater Escriví també El socialismo y la teocracia 1853, on atacava Donoso Cortés