Resultats de la cerca

A l’inici es dedicà al repertori coral, del qual publicà més de 450 obres, però després amplià l’edició als llibres sobre temes musicals Més endavant, amb l’aparició de la collecció “Cluster” impulsada en collaboració amb l’Associació Catalana de Compositors, es consolidà en el camp de l’edició de música catalana contemporània Bibliografia Llibre per a guitarra , Clivis Publicacions, Barcelona 1992

Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o…

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció

Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant sons harmònics…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Joseph Benvenutti, Jeanne-Marie Darré i Jean Hubeau El 1965 fou distingida amb el primer Premi de Música de Cambra d’aquesta institució L’any següent obtingué la Medalla d’Or del Concurs de Vercelli, i el 1968, el segon premi del Concurs Internacional de Montevideo Entre el 1970 i el 1972 oferí importants gires amb el violinista polonès Henryk Szeryng Com a solista la seva carrera es consolidà a nivell internacional La temporada 2000-01 participà en els concerts de l’Associació de Concerts d’Avray

Fou autor de música escènica, especialment de sainetes i tonadillas , activitat per la qual estigué relacionat amb la casa dels ducs d’Alba Josep Subirà el considera un músic important, que es troba entre els principals iniciadors del gènere de la tonadilla entre els anys 1751-57, tot i que la seva activitat en aquest camp abraçà també l’època posterior, en la qual es consolidà el gènere La majoria de les seves composicions es conserven a la Biblioteca Municipal de Madrid es tracta de 15 tonadillas i 47 sainetes , com també música per a entremesos i comèdies les dates de composició comprenen…

Estudià amb Johann Steuerlein a la Lateinschule de la seva ciutat natal L’any 1589 es convertí en professor supernumerari de llatí a la Lateinschule de Schleusingen El 1592 consolidà la seva posició en aquest centre, tot assumint el càrrec de kantor i ocupant una plaça estable de professor Des del 1596 fins a la seva mort exercí com a kantor a la Lateinschule de Weimar Autor de nombrosa música religiosa per a l’Església Luterana, se’n conserven més de 200 motets i prop de 400 himnes que foren molt coneguts a Alemanya en el seu temps També escriví un tractat teòric, Musicae compendium 1608

Fou alumne de M Greene, per al qual copià moltes de les seves obres El 1726 fou nomenat organista de Saint Paul’s del Covent Garden i el 1737 ho fou de la capella reial, tasca que exercí fins la seva mort Conegué JC Pepusch, amb qui compartí l’interès per la música antiga i, en especial, per la del Renaixement L’estudi profund d’aquest repertori consolidà la seva tècnica compositiva, especialment reeixida pel que fa als entramats contrapuntístics de certa complexitat De les seves obres religioses cal esmentar nombrosos anthems , diversos tedèums i el recull The Whole Book of Psalms També…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres…

Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals Algunes de les…