Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
contra-
Música
Del llatí contra, prefix que denota oposició o reciprocitat (contrapunt, contratenor), duplicació o reforç (contraexposició), segon lloc en categoria o grau (contrasubjecte, contracant, contramelodia), imitació (contrafactum) o tessitura una octava més greu (contraoctava, contrabaix, contrafagot).
Alguns dels exemples citats poden pertànyer a més d’una categoria
shake
Música
Efecte (literalment ’sacseig') produït en sacsejar un instrument de vent metall contra els llavis mentre es toca.
El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz
címbal
címbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en dues plaquetes circulars bombades de metall que hom bat l’una contra l’altra.
És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edat mitjana No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna
espècies de Fux
Música
Sistema pedagògic ideat per Johann Joseph Fux per a l’aprenentatge del contrapunt.
Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació o proporció…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el mateix àmbit i…
frottola
Música
Cançó d’inspiració popular, sovint llicenciosa, a quatre veus nota contra nota, on la soprano, que és l’única cantada, té preponderància.
Les altres veus esbossen un acompanyament confiat als instruments Molt estesa al nord d’Itàlia, té fortes analogies amb el madrigal florentí, d’on procedeix La música comprèn dues frases sobreposades de dos versos cadascuna, la primera de les quals es fa sentir tres cops AAAB Viva encara al segle XVI, fou gradualment absorbida pel madrigal italià i per la villanella
polirítmia
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament valors rítmics diferents.
La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…