Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
còpula
Música
Al segle XII, resolució conclusiva consistent en la unió -sentit originari del terme llatí copula -, de les dues veus en un interval perfecte, ja sigui l’8a o l’uníson (ex.1).
Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII…
còpula
Música
Passatge vocalitzat a la manera d’organum que era present a la fi de diferents formes musicals dels segles XII i XIII.
Consistia en una sèrie de notes de breus que una de les veus desenvolupava sobre l’última nota del cantus firmus de la composició polifònica
discant
Música
Polifonia medieval que es caracteritza per la similitud de l’activitat melòdica de les veus.
Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…
cadència
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fórmula melòdica o harmònica amb què conclou, de manera momentània o definitiva, una frase, secció o moviment.
Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…