Resultats de la cerca

Fill del propietari d’una fàbrica d’instruments musicals que havia esdevingut la principal productora de violins del país, Suzuki estudià a l’Escola Comercial de Nagoya També estudià violí amb Ko Ando, un deixeble de Joseph Joachim Entre el 1921 i el 1928 completà els seus estudis a Berlín amb Karl Klingler, també alumne de J Joachim Quan tornà al Japó fundà el Quartet Suzuki, amb els seus germans, i l’Orquestra de Cordes de Tòquio Així mateix començà a dedicar-se a l’ensenyament del violí, per al qual desenvolupà nous mètodes L’observació que els nens petits aprenen amb facilitat l’idioma…

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les personalitats…

En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases psychologiques de l’…

Format de manera autodidàctica en una família sense tradició, es destacà ja com a constructor artesanal abans d’emigrar als Estats Units arran dels fets revolucionaris del 1848, on cap al 1850 s’establí amb tres dels seus fills Adaptant el seu cognom a l’anglès, fundà la casa Steinway a Nova York 1853 i els anys immediats aconseguí ja els primers guardons Amb un plantejament empresarial molt modern, la firma prosperà ràpidament i el 1859 obrí una nova gran factoria al centre de Nova York Però la mort prematura de dos dels fills, Charles i Henry, que portaven el pes de la gestió, l’obligà a…

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una capacitat…

De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc

Normalment, per bé que no necessàriament, arqueters i lutiers treballen per separat, cadascú en la seva especialitat Entre els arqueters més cèlebres cal mencionar François Tourte, considerat el creador de l’arc modern, que perfeccionà el sistema de cargol per a tensar les cerres, i que establí les formes i mides definitives dels arcs de violí, viola i violoncel

Seguidor de Niels Gade, és considerat el creador de la música moderna danesa, i ha influït els autors danesos contemporanis Les seves obres principals són sis simfonies 1892-1925, deu cantates, les òperes Saul och David 1901 i Maskarade 1906, molt popular a Dinamarca, un concert per a violí 1911, un per a flauta 1927 i un per a clarinet 1928

Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions

Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes