Resultats de la cerca

Estudià a la Juilliard School de Nova York El 1954 fou contractat pels Universal Studios i s’especialitzà en la composició de bandes sonores, moltes de les quals obtingueren un gran èxit Breakfast at Tiffany's , The Pink Panther , Days of Wine and Roses , etc Fou guardonat amb 4 Oscars i 20 premis Grammy

De ben petit, Browne s’installà als EUA, on feu tota la seva carrera musical Fou un dels millors autors de cançons folk i sobretot pop , com Take it easy o These days , que popularitzaren altres artistes com Eagles, Allman Brothers, Nico, Tom Rush, Joe Cocker i Linda Rondstat, amb alguns dels quals també tocà Les seves lletres sensibles i intelligents estan emmarcades a la Califòrnia de després dels Beach Boys Els anys vuitanta vehiculà a través de la música la seva ideologia progressista, cosa que l’enfrontà a l’administració Reagan Però els noranta tornà a temes més personals…

A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i Seventh Heaven…

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B…

Estudià amb A Glazunov a Sant Petersburg i amb F Busoni a Berlín Realitzà gires com a pianista per Europa, i a partir del 1929 s’installà a Hollywood, on es dedicà a la composició de música per al cinema Compongué un total de 140 obres per a aquest gènere i obtingué quatre premis de l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences N’excelleixen les partitures per a Duel in the Sun K Vidor 1947, I Confess A Hitchcock 1953, The Old Man and the Sea J Sturges H King 1958, The Alamo J Wayne 1960, The Guns of Navarone JL Thompson 1961, 55 Days at Peking N Ray 1962 i The Fall of the…

El seu primer disc, Suzanne Vega 1985, la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall , i el segon, Solitude Standing 1987, la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner , cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA Després de Days of Open Hand 1990, la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 999 ºF 1992 i Nine Objects of Desire 1996, produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica El 1997 collaborà en el disc Heaven…

Començà a estudiar piano de molt jove, i completà la seva formació a la Universitat d’Estocolm Atret pel jazz , el rock , el pop i la música electrònica, el 1993 fundà el trio EST amb Magnus Oeström bateria i Dan Berglund contrabaix, que aconseguí un creixent reconeixement, primer a Suècia i posteriorment a la resta d’Europa, el Japó i els Estats Units gràcies a una original fusió de diversos gèneres musicals, èxit que depassà de molt el cercle habitualment restringit dels afeccionats al jazz En les interpretacions el grup tendia a ignorar la separació entre solista i acompanyant, i en els…

Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir…

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la…

Estudià direcció a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, en l’orquestra de la qual s’inicià el 1996 Amplià estudis amb Colin Davis i Helmut Rilling, entre d’altres El 1997 dirigí els BBC Singers, la Bach-Collegium Orchestra i els Gächinger Kantorei al Festival Internacional Europäisches Musikfest de Stuttgart, i també la BBC Symphony Orchestra El 1998 participà en el Festival de Música Contemporània ISCM World Music Days de Manchester, dirigí el Concerto per a orquestra de Béla Bartók al Barbican Hall de Londres i començà un període de vinculació amb la Bournemouth…