Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de tubs El volum de la cavitat tubular de l’ampolla pot ser modificat amb la introducció de petites quantitats d’aigua per tal d’obtenir l’afinació desitjada

En els que tenen la taula harmònica parallela a la superfície del terra piano de cua i clavicèmbal, la tapa superior, fixada amb frontisses laterals, se sol deixar semioberta per a reflectir el so, que és projectat en un sentit més direccional cap a l’auditori El puntal, que pot tenir diferents llargades o diferents posicions de fixació, trava l’obertura de la tapa en la posició desitjada

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa a una cavitat També és conegut pels noms de picarda, picarola, truc, cabronera, tringola, borromba i borrombí Les esquelles estan construïdes amb una planxa de metall plegada en forma tubular o cilíndrica recoberta amb una part de coure -algunes vegades, tan sols fragments-, que és el que dona la qualitat sonora al material després de la fosa L’ansa és del mateix material i prou ampla perquè pugui ser subjectada al collar de l’animal El batall de les esquelles pot ser fet de fusta, banya, os, cuir o ferro, i sovint és obra del…

Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de variar la tensió…

Vegeu corda

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…

Vida És una figura molt important en l’evolució de l’òpera barroca alemanya Probablement rebé les primeres lliçons de música de l’organista JC Schiefferdecker i del seu successor, G Weber El 1685 es matriculà a la Thomas schule de Leipzig, on tingué com a mestres Johann Schelle i Johann Kuhnau El 1694 fou nomenat compositor de cambra a la cort de Brunsvic En aquesta ciutat estrenà Der königliche Schäfer oder Basilius in Arcadien 'El pastor reial o Basili a Arcàdia', 1693, la seva primera òpera, amb llibret de FCh Bressand i basada en l’obra italiana de F Parisetti En 1702-07 fou director…

Vida Fill d’un cerveser aficionat al violí que li estimulà des de ben petit el sentit musical, aviat pogué cultivar els seus dots i les seves habilitats amb el piano A vuit anys compongué una peça Galop que ja preludiava el seu interès per les danses populars Feu els seus estudis amb professors modestos, tot i que tingué com a mestre el filòleg J Jungmann, declarat nacionalista que li encengué la primera espurna del foc del nacionalisme txec No obstant això, en la seva formació predominà la tradició alemanya i també la italiana Pogué escoltar en directe pianistes com F Liszt i S Thalberg, i…

Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…