Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…
música de l’Àfrica oriental
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica oriental, zona costanera al llarg de l’oceà Índic i la franja continental paral·lela, inclosa, majoritàriament, en els actuals estats de Burundi, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Rwanda, Somàlia, la República de Sud-àfrica, Tanzània i Uganda.
A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…
trio de corda
Música
Conjunt de cambra constituït per tres instruments de corda (normalment violí, viola i violoncel), o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…