Resultats de la cerca

Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un augment del…

La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament sobre el…

En els instruments de percussió, sobretot en les timbales, el fet de posar una tela damunt la pell per a disminuir-ne la sonoritat, a manera de sordina

És un terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar disminuint-ne de forma gradual la intensitat sonora Alguns autors consideren que, juntament amb la sonoritat, també s’ha de retardar el moviment Es pot abreviar cal Per tal que aquesta indicació s’interpreti correctament s’ha d’aclarir el grau d’intensitat del qual es parteix, perquè no és el mateix començar a disminuir el so des d’un fortissimo que fer-ho des d’un piano

En els de corda és una peça de fusta, metall o banya que hom colloca damunt el pontet per atenuar les vibracions de la caixa de ressonància En les tropes i les trompetes és un con de cartó, de fibra o de fusta, que hom introdueix en el pavelló En els instruments de fusta hom empra sovint un tap de paper o de roba o bé l’instrument és embolicat amb roba en el piano el pedal de l’esquerra serveix per a interposar un filtre entre els martells i les cordes

S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…

L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l’embocadura…

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…