Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
rapsòdia
Música
Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.
De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore
microtonalitat
Música
Sistema d’organització musical que empra microtons, és a dir, distàncies intervàl·liques menors del semitò.
Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy emprà microtons…
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies i quatre espais on s’hi representen les notes musicals.
El sistema data del s XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts hom n'emprà quatre per al cant gregorià el pentagrama apareix ja en alguns manuscrits del s XIII però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Per a escriure notes fora del pentagrama hom utilitza les línies addicionals o bé la indicació octava alta o octava baixa
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor italià.
Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine
stop time
Música
Recurs emprat en jazz i en músiques afroamericanes, consistent a aturar l’activitat regular de la secció rítmica, substituint-la per un ostinato senzill i espaiat, mentre el solista segueix tocant, mantenint el tempo estable.
L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…
riscle
Música
Nom donat a la peça prima de fusta que uneix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.
Hom empra en llur fabricació fustes com l’erable o el tiller
a tempo
Música
Indicació que prescriu el retorn al tempo original després que aquest hagi sofert alguna variació (ritardando, ritenuto,etc.).
De vegades la locució tempo primo s’empra impròpiament com a equivalent
sautillé
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer botar l’arc contra les cordes de forma que cada bot, alternativament arc amunt i arc avall, produeixi una nota.
S’efectua a la zona central de l’arc i s’empra en passatges ràpids Sovint es considera un terme sinònim de spiccato
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina